[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#2f0030′ src=’http://xavierboluda.com/wp-content/uploads/2016/08/London-BB.jpg’ attachment=’2630′ attachment_size=’full’ attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_enable=’aviaTBoverlay_enable’ overlay_opacity=’0.7′ overlay_color=’#0a0002′ overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Londoners, the city through it’s people.’ color=’custom-color-heading’ style=» custom_font=’#ffffff’ size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=’custom’ color=’#ffffff’]
LondonersPortfolioLa intenció del reportatge Londoners es reflectir la diversitat cultural que viu i conviu a Londres, capital d’Anglaterra. Mostrar persones de diverses cultures i costums que es creuen per carrers, línies de metro i/o autobús. Es diu de Londres, que és una ciutat a part del que és Anglaterra, segurament el motiu d’aquesta concepció és que la mescla de cultures, costums i religions ha generat una ciutat diferent, oberta i adaptada als nouvinguts, ja sigui en forma de turisme o com a immigrants.

En el dia a dia de Londres, es creuen els seus residents, aquells que només hi treballen i per suposat, els turistes d’arreu del món. Posant focus en aquests tres elements, he volgut conèixer Londres des d’un punt de vista diferent, fixant-me en aquells individus que cada dia et creues en el trajecte cap a la feina, però per els que pràcticament mai dediques un temps d’observació.

He visitat Londres a través dels seus vianants, dels que venen i van, dels que es queden i dels que marxen.
[/av_textblock]

[av_masonry_gallery ids=’2118,2117,2116,2115,2114,2113,2108,2109,2110,2111,2112,2107,2106,2105,2104,2103,2098,2099,2100,2101,2102,2097,2092,2091,2096,2095,2090,2089,2088,2093,2094,2083,2078,2077,2082,2084,2079,2080,2086,2081,2085,2076,2075,2074,2073,2072′ items=’-1′ columns=’6′ paginate=’pagination’ size=’fixed’ gap=’no’ overlay_fx=’active’ container_links=’active’ id=» caption_elements=’none’ caption_styling=» caption_display=’always’ color=» custom_bg=»]

[av_textblock size=» font_color=’custom’ color=’#ffffff’]

Precisament, aquesta era la intenció, mostrar la interacció de les diferents cultures i costums dins de la gran metròpoli. Tot des d’un punt de vista molt individual, captant una o dues persones entre la multitud, per tal de posar l’atenció en l’individu, captar-ne el seu pensament, el seu camí, la seva emoció en aquell precís moment.

Per fer-ho, ha sigut necessari la utilització en alguns casos de teleobjectiu per tal d’aconseguir fotografiar-los en tota la seva escènica, intentant evitar que notessin la meva presencia, per així captar la realitat, la més pura possible. Com a curiositat, per culpa o gràcies a l’ús de les noves tecnologies, en molts casos he pogut apropar-me molt a la persona, sense que aquesta advertís la meva intenció, ja que es trobaven immersos en l’ús del seu o inclús dels seus smartphones.

En general a totes les fotografies predomina l’ús de poca profunditat de camp per centrar-nos més en l’individu, ja sigui amb teleobjectiu o amb un objectiu de molta obertura de diafragma; per reforçar-ho s’han utilitzat elements en la composició que ajudessin a fixar més el punt d’atenció que es desitjava, a part de mostrar també al protagonistaconcret entre la multitud, ja sigui per elements propers a la càmera o per altre gent que l’envoltava.

Durant l’estada, un cop més, la coincidència d’un seguit de circumstàncies, em va portar a passar per davant de l’ambaixada Sud-Africana, el 6 de desembre de 2013, el matí següent de la mort de Nelson Mandela, on de forma espontània, se li va fer un homenatge. Així doncs, al trobar-me aquest fet únic i irrepetible, vaig voler afegir a aquest reportatge algunes imatges d’aquells sud-africans que viuen a Londres i que van decidir aquell matí, reunir-se davant de l’ambaixada per rendir homenatge, a un home i un líder, que va propiciar el canvi al seu país. La sort i l’atzar, em va portar a viure amb aquelles persones un moment únic i irrepetible, i em va portar a pensar que aquell desig que tenia Nelson Mandela està cada cop més a prop.

“El meu ideal més volgut és el d’una societat lliure i democràtica en la qual tots puguem viure en harmonia i amb iguals possibilitats.” (Nelson Mandela parlant en el seu judici, juny 1964).

Ha estat un projecte molt gratificant i alhora complicat, ja que el fet de buscar sempre la poca profunditat de camp, dificultava l’enfocament i s’afegia la dificultat del temps, s’havia de captar la cara del subjecte just en el moment en que reflectís aquell pensament, paraula o situació, a més s’havia d’aconseguir fer sense captar l’atenció del individu, per així aconseguir captar-lo en naturalitat.

[/av_textblock]

[/av_section]

error: This content is protected!